En aquest article, l’Octavi Nonell ens mostra una comparativa en el comportament social entre població criada en grans blocs d’edificis i en edificis baixos o cases.

L’entorn en el qual es crien les persones influeix significativament en el seu comportament social, el seu sentit de comunitat i la seva percepció de l’espai i la privacitat. A continuació, es destaquen les diferències més rellevants entre la població criada en grans blocs d’edificis i aquelles criades en edificis baixos o cases, i s’argumenta la necessitat social de reconsiderar la urbanització basada en l’apilació de persones en grans edificacions.

 

Població Criada a Grans Blocs d’Edificis

Interacció Social Limitada:

Els grans blocs d’edificis solen albergar un nombre considerable de persones. Tanmateix, aquesta densitat pot resultar en una menor interacció social a causa de la impersonalitat i l’anonimat característics d’aquestes estructures.

Els espais comuns en aquests edificis són generalment limitats i no estan dissenyats per fomentar trobades casuals, cosa que redueix les oportunitats per a la socialització entre veïns.

Sentit de Comunitat:

L’alta rotació de llogaters en els grans blocs d’edificis pot dificultar la creació d’un sentit de comunitat i pertinença.

Les activitats comunitàries i la participació en esdeveniments veïnals tendeixen a ser menys freqüents, la qual cosa contribueix a una sensació d’aïllament.

Percepció de l’Espai i la Privacitat:

Viure en grans blocs pot implicar una menor privacitat a causa de la rodalia dels veïns i al soroll constant.

La percepció de l’espai personal es veu reduïda, la qual cosa pot influir negativament en el benestar emocional i psicològic dels residents.

Accés a Serveis:

Tot i que aquests edificis solen estar ubicats en àrees urbanes amb fàcil accés a serveis i transport, la qualitat de vida es pot veure compromesa per la congestió i la manca d’ espais verds.

 

Població Criada en Edificis Baixos o Cases

Interacció Social Més Propera:

És més probable que els veïns es coneguin i es relacionin entre si en comunitats amb edificis baixos o cases, fomentant una interacció social més propera i personal.

Els espais comuns, com jardins o patis, faciliten les trobades i les activitats comunitàries, promovent un ambient més amigable i cooperatiu.

Sentit de Comunitat:

Existeix un major sentit de comunitat i pertinença en aquestes àrees, amb una major participació en activitats locals i esdeveniments veïnals.

L’estabilitat residencial és generalment més gran, la qual cosa permet la construcció de relacions duradores i de confiança entre els veïns.

Percepció de l’Espai i Privacitat:

La vida en cases o edificis baixos ofereix més privacitat i un major sentit de l’espai personal.

La proximitat a la natura i els espais oberts té un impacte positiu en el benestar general dels residents.

Accés a Serveis:

Tot i que l’accés a serveis pot no ser tan immediat com en àrees urbanes densament poblades, la qualitat de vida pot ser percebuda com a més alta a causa de la tranquil·litat i la menor congestió.

 

La Necessitat Social de Reconsiderar la Urbanització

La tendència a apilar gent en grans blocs d’edificis ha de ser reconsiderada per diverses raons:

A – Benestar Psicològic i Emocional:

La qualitat de vida en grans blocs d’edificis es pot veure afectada per la falta de privacitat, el soroll i l’anonimat, cosa que pot portar a problemes de salut mental i emocional.

B – Enfortiment del Teixit Social:

La creació de comunitats més petites i cohesionades fomenta relacions interpersonals més fortes i un sentit de pertinença, factors essencials per al benestar social.

C – Sostenibilitat Urbana:

Dissenyar ciutats amb un enfocament en edificis baixos i espais verds pot contribuir a un desenvolupament urbà més sostenible i ecològic.

Les àrees amb menys densitat poden manejar millor els recursos naturals i oferir una millor qualitat de vida a llarg termini.

D – Equitat i Justícia Social:

Assegurar que tots els ciutadans tinguin accés a habitatges de qualitat i espais comunitaris adequats és una qüestió d’equitat i justícia social.

La diversificació dels tipus d’habitatges pot prevenir la segregació i fomentar la inclusió social.

En conclusió, és crucial replantejar les nostres estratègies d’urbanització per promoure comunitats més humanes i sostenibles, on la interacció social, el sentit de comunitat i la qualitat de vida siguin prioritats. Reemplaçar l’apilació de persones en grans blocs per solucions habitacionals més equilibrades i respectuoses amb el benestar humà i ambiental és un pas essencial cap a ciutats més saludables i felices.

 

Octavi Nonell

Membre de Mataró ens Mou